Deu anys han passat des del primer anunci del megaprojecte que s’ha d’ubicar entre Vila-seca i Salou. Primer Eurovegas, després BCN World i, ara, Hard Rock. Hotels, botigues de luxe i un dels casinos més grans d’Europa com a principal reclam. Sorprenentment, o no tant per alguns, La Caixa i la Generalitat s’entesten a continuar apostant per un projecte fallit.
Promeses de llocs de feina, pluja de milions, arribada massiva de turistes… Un dels territoris més turístics d’Europa, amb uns serveis públics al límit, un model en declivi i una oportunitat per repensar quin tipus d’economia i de vida volem. Aquí, 10 punts per començar el debat.
- Perill pels espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000
La ubicació del complex hoteler es situa al costat de la Séquia Major, un espai integrat al Pla d’Espais d’Interès Natural i a la Xarxa Natura 2000, i tocant als Prats d’Albinyana, una altra zona de la Xarxa Natura 2000. El mateix Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha admès en l’Informe sobre el Pla Director Urbanístic que la construcció no permetria la connectivitat ecològica entre els dos espais i l’impacte sobre aquests seria molt greu i gairebé impossible de compensar. Aquests espais són gairebé els únics espais sota protecció europea de tota la comarca i voltants i la construcció de Hard Rock suposaria alterar definitivament l’equilibri de la fauna, tal com alerten diverses entitats especialitzades com GEPEC-EdC o Ecologistes en Acció.
- Aposta per un model econòmic obsolet
El turisme de masses ha demostrat ser un model econòmic que, no només no aporta riquesa a les zones que el reben, sinó que debiliten la resiliència de les seves economies vers les crisis i els canvis econòmics a l’exterior. Del 2009 al 2019, la Costa Daurada ha augmentat més d’un 100% la quantitat de turistes rebuts, de 2 a 5 milions de turistes anuals. Malgrat aquest augment, el poder adquisitiu ha disminuït més d’un 2’5% de mitjana en el mateix període. El municipi més turistificat de la Costa Daurada, Salou, que va rebre uns 2 milions de turistes el 2019, la renda familiar per càpita és un 25% menor que la mitjana comarcal, la més baixa de tota la zona.
La demarcació de Tarragona depèn profundament del sector turístic (26% del PIB), amb municipis de la Costa Daurada on més del 50% del PIB generat prové del turisme. Aquests mateixos municipis són els que, arran de la pandèmia, han patit caigudes de les rendes familiars més severes i on més va augmentar l’atur.
- Atac a la salut pública i promociona la ludopatia
El joc patològic és un problema de salut reconegut per l’Organització Mundial de Salut. A Catalunya, més del 30% d’adolescents reconeixen haver apostat durant els últims 12 mesos, un 5% dels adolescents tenen problemes amb el joc. Segons dades del Observatorio de las Drogas y las Adicciones, el 59% de les persones entre 15 i 64 anys a l’estat espanyol admeten haver jugat durant els últims 12 mesos. El 2017 la prevalença del joc problemàtic al conjunt de la societat catalana era d’un 2’7% dades que, a causa de la pandèmia, han augmentat sensiblement. L’Associació Catalana en Contra de les Addiccions Socials (ACENCAS) ja va advertir que aquest complex comporta la pujada de les patologies relacionades al joc al Camp de Tarragona, un territori que no té cap servei de tractament pels addictes al joc i el servei d’atenció a la salut mental és escàs.
A més, el Govern d’Artur Mas, amb l’abstenció d’ERC, del PSC i del PP, va incloure en la llei una rebaixa fiscal per als casinos de Barcelona World, que també beneficiarà els quatre que ja existeixen a Catalunya, passant de tributar un 55% a un 10%.
- “Pelotasso” urbanístic de La Caixa
Els terrenys on es pretén ubicar el megaprojecte són part del Consorci Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou. Aquests terrenys van ser expropiats forçosament per La Caixa, durant el Govern de Jordi Pujol, a més de 800 petits pagesos sobre la base d’un suposat interès públic pagant 30 euros el metre quadrat. Actualment, la Generalitat, a través de l’INCASÒL, pretén comprar part d’aquests terrenys, concretament 104 hectàrees, per 120 milions d’euros (115€/m2). Això suposaria un benefici a La Caixa de 85€/m2, el que evidencia una operació totalment especulativa. En definitiva, es tracta d’un procediment en el qual La Caixa s’ha limitat a comprar els terrenys per un preu molt baix, esperar per la requalificació d’aquests, i després vendre’ls a un preu molt més alt. Concretament, la requalificació permet la construcció de 600.000 m2 de sostre hoteler, un 242% més del que es tenia previst en un principi.
- Tensionament dels serveis públics (sanitat i transports)
El juliol de 2022, enmig de la temporada turística, es denunciava que a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (el més gran i de referència de la província) estava col·lapsat, sense un sol llit lliure i amb més de 16 pacients als passadissos. Al nucli més turístic de Vila-seca, La Pineda, el consultori tan sols obre cada dia durant la temporada alta. L’augment de turistes comporta un augment de persones que han de ser ateses pels serveis sanitaris, el que provocarà un col·lapse encara més gran de les infraestructures ja existents.
Per altra banda, el PDU, com també denuncia l’Informe d’Acció Climàtica, només contempla el transport privat com a mètode d’arribada al macro-complex. En una zona on les principals artèries d’entrada de cotxes es col·lapsen molt sovint a causa de l’afluència massiva de visitants a Port Aventura, generant cues de més d’un quilòmetre de cotxes aturats.
- Precarietat dels llocs de treball
El 28’5% dels cotitzants a la Seguretat Social a la demarcació de Tarragona depenent directament del turisme. Segons dades de la Generalitat, el sou anual mitjà del sector turístic (20.245€) és 5.000€ menor que el sou mitjà anual de Catalunya (25.180€) i, són especialment baixos, els sous que més ocupen als treballadors. El 55’1% del total de treballadors del sector turístic s’ocupen en serveis de menjar i begudes, amb un sou mitjà anual de 13.901€. A banda, la bretxa salarial entre homes i dones és d’un 25’4%, cobrant les dones (que representen el 49’1% del total de treballadors) gairebé 7.000€ menys anualment que els homes. No només és un sector precari, sinó que les dades demostren que també és molt inestable. El 66% dels contractes del sector turístic són temporals inferiors a 6 mesos, un 15% més que el total de contractes.
- Falta de consens i transparència al territori
Tot i haver passat 10 anys des de la presentació del primer projecte (BCN World) i 6 anys des de la presentació de l’actual projecte (Hard Rock), encara no s’ha fet cap explicació pública i detallada de quin ha de ser el projecte, tampoc s’ha presentat cap estudi o informe realista sobre l’impacte social i econòmic favorable, ni tan sols s’ha fet una mínima explicació de què es vol construir. Únicament es van fer algunes presentacions el 2016 a la patronal hotelera de la zona, en actes exclusius i tancats a la població. Les úniques informacions sobre Hard Rock són les explicacions que donen els alcaldes de Vila-seca i Salou parlant com si fossin ells els promotors o treballadors de l’empresa americana.
- Escassetat de recursos energètics i hídrics
Segons el mateix Ajuntament de Vila-seca, un projecte d’aquestes característiques consumiria 15 mil milions de litres d’aigua anualment, més d’un 20% del que es transvasa del riu Ebre anualment. En comptes de dirigir els esforços a lluitar contra la desaparició del Delta, estem promocionant la retirada de milers de litres d’aigua del cabal del riu, agreujant encara més la situació de perill. Contrasta també aquest ús d’aigua quan aquest 2022 l’any pluviomètric ha estat sec al 80% de Catalunya.
Segons el mateix ajuntament, el complex necessitaria dues estacions de 400 megawatts de potència elèctrica. Per contra, les comarques de la Costa Daurada són de les més consumidores d’energia de Catalunya, consumint més d’un 10% per sobre de la mitjana nacional.
- Impacte paisatgístic amb un hotel de 90 metres en forma de guitarra
Segons el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, l’objectiu principal és: “Un paisatge que conservi elements identitaris propis de la Costa Daurada en les tipologies edificatòries dels nous complexos turístics”. I, segons el mateix PDU, “Per als edificis d’oci s’apliquen principalment criteris de singularització, doncs s’opta per crear una icona única en el territori”. Un hotel de 90 metres en forma de guitarra elèctrica és una icona única que conserva els elements identitaris propis de la Costa Daurada? Volem que el símbol del nostre territori sigui un hotel gegantí? Permetre aquesta construcció amb les justificacions del PDU és una mostra de com els polítics favorables al projecte entenen el Camp, un decorat pels turistes i un macro-parc d’atraccions.
- Posició de creditor de l’INCASÒL
En l’operació urbanística, la compra dels terrenys no s’efectua entre dos privats (Hard Rock i La Caixa), sinó que el Govern de la Generalitat, el 2016, va afegir l’acció de l’INCASÒL com a creditor de Hard Rock. L’ens públic, en el moment que s’aprovi el PDU, pagarà automàticament 120 milions d’euros a La Caixa. Després vendria els terrenys a Hard Rock a través d’una operació on es posen en perill els diners públics, ja que el precontracte entre la Generalitat i els promotors, permetia a l’empresa americana utilitzar una opció de venda en un seguit ben ampli casos, obligant a l’INCASÒL a tornar els diners que l’empresa hagués avançat i a quedar-se amb els terrenys. Els 120 Milions € avançats per la Generalitat, Hard Rock, els pagaria a terminis (20% al formalitzar el contracte, 10% més tard…) i condicionant la compra dels terrenys a un ampli seguit de condicions (algunes ja incomplertes, com els terminis d’aprovació de la normativa urbanística).
Recent Comments